La Declaració Universal dels Drets Humans que assegurava que “la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana”.

Unir criminals i caps d'Estat en una mateixa categoria pot ser problemàtic, encara que moltes vegades és tristament cert. En fi, hi anem: tant criminals com a caps d'Estat tenen drets humans. Com qualsevol altra persona, doncs ja hem dit són drets humans sense distinció, intrínsecs i inalienables. A més a més, són iguals per a totes les persones.

Els drets humans són iguals per a totes les persones. El que sí que és cert és que hi ha persones la situació de les quals és especialment vulnerable, a causa de diferents circumstàncies, i els drets de les quals han de ser protegits de manera especial, com reconeixen diversos tractats i textos de drets humans. Destaquen els cas de les persones amb discapacitat, les dones, la gent gran, els i les menors d'edat, les persones LGBTI, les persones migrants, els pobles indígenes o els qui pateixen discriminació racial o ètnica.

La raó és que molts governs fan una “concessió” dels Drets humans segons certes “obligacions” imposades per l'Estat o governant, deixant així sense cap sentit la idea dels drets humans com a innats. Tanmateix, per descomptat, hem d'actuar de manera responsable com a individus i com a grups respectant els drets dels altres, sense abusar dels drets humans i promovent els drets dels altres i els nostres mateixos.